Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Notícies

16/05/2016
ASPECTES DE LA “LUCIA” DEL ROH 2016: SOBRE LA PROPOSTA ESCENOGRÀFICA PARTICULAR I UN INSTRUMENT RECUPERAT

          El Royal Opera House, Coven Garden, de Londres ha estrenat una producció particular de la Lucia di Lammermoor de Donizetti. Aquesta òpera, per cert, ha estat també inclosa en la programació del Liceu en la present temporada (sobre la versió de Barcelona hem fet algunes referències des d’aquest web –VEIEU-). La londinenca ha estat una producció que ha suscitat comentaris i polèmica, particularment en els aspectes teatrals. Hem tingut ocasió de veure in situ la representació de manera que incloem aquí alguns comentaris, més aviat descriptius, dels motius de polèmica.

Dos moments de l'escenari partit en dues meitats Ampliar imatge

             La producció del ROH ha donat peu a valoracions de divers signe en relació a la direcció escènica de Katie Mitchell. La directora ha optat per un escenari partit per la meitat, cosa que li permet, segons l’ocasió, crear dues estances contigües o dos espais allunyats on l’acció transcorre suposadament a distància però simultàniament.

     La solució escènica de partir l’escenari en dues meitats planteja alguns avantatges i altres inconvenients. És evident la riquesa teatral que intensifica l’acció i la descripció visual de situacions sobreenteses o simplement possibles només d’imaginar en al versió original. També hi ha inconvenients, el primer, ben lògic, és que l’espai resulta atapeït en les intervencions del cor. I , sobretot, la incongruència entre música i visió quan es presenten situacions en altres espais que l’argument permet imaginar s’estarien produïnt. El resultat  fa que alguna de les accions afegides no s’adiguin del tot amb el clímax musical propi de l’escena del llibret. Per posar un exemple [podeu observar-lo en l’escenari partit de sota en la imatge que acompanya l’article]. Quan a inici del tercer acte Enrico Ashton va a desafiar a Edgaro a Ravenswood l’escenografia de Mitchell  ens mostrada, simultàniament i en l’escenari del costat, l’acció de la mort d’Arturo a mans de Lucia i Alisa: el problema és que la música no correspon a la intensitat de l’acció agressiva que veiem i que resulta visualment dominant en relació al desafiament que la música i la lletra ens estan narrant.  La cosa és ben opinable, sobretot en alguns moments, però segur que una  decisió teatral interessant.

           Alguns comentaristes i espectadors s’han sentit escandalitzats per dues escenes que s’han consideren impròpies del bon gust. En primer lloc la simulació explícita de la relació sexual entre Lucia i Edgardo a final del primer acte (per cert que de manera relativament discreta): quan el guió de Donizetti no ho “exigeix”. L’altre moment considerar “fort” és la descripció de l’assassinat d’Arturo que abans comentàvem, violència que en el llibret original només s’esmenta que ha ocorregut però que no es preveu que es mostri.

            Pel que fa als aspectes de la interpretació musical ja han aparegut comentaris detallats en l’àmbit català. Remetem en particular al bloc del Joaquim Hernádez premeu AQUÍ .  Sí que comentarem la feliç mesura d’incorporar l’harmònica de vidre, instrument originalment previst per Donizetti, per a fer tàndem amb la soprano en la famosa ària de la bogeria. L’elecció del compositor estava en part justificada per la creença que l’harmònica de vidre feia embogir als seus intèrprets. Per cert que la cosa podria tenir un petit fonament per l’ús, de manera segurament poc acurada en el seu moment, de plom en la fabricació dels vidres propis de l’instrument: avui en dia és ben conegut l’efecte altament contaminant que pot tenir el plom. Sigui per la mala fama o per les dificultats pràctiques que genera l’instrument, l’harmònica de vidre va quedar en desús. Ja fa anys que se sol substituir l’instrument solista per la flauta en el “diàleg” que ha de mantenir amb Lucia. Us passem un enllaç –pitgeu AQUÍ- amb una audiovisual breu de presentació de l’instrument al·ludit, en un reportatge en el que s’entrevista a l’intèrpret en la versió del ROH que comentem (la veu està en anglès però encara que no domineu l’idioma la demostració de l’instrument és molt aclaridora)

              Comentaris de joan manel Barceló, dels Amics de Girona

Enllaç:  Trailer oficial