Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Notícies

11/04/2017
LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU AL PALAU. 10 D’ABRIL 2017

     El marc idoni del Palau de la Música Catalana va ser escenari per a la representació de la Passió de Mateu, de JS Bach. L’obra immensa, tant per la seva durada que ofereix més de dues hores i mitja de música, com per la qualitat i intensitat de molts del passatges d’una composició de caire religiós que segueix despertant admiració avui en dia. La jornada tenia també l’interès de veure dirigint a al cèlebre flamenc René Jacobs. Operem hi va ser present.

Salutacions finals Ampliar imatge

             La interpretació va seguir, com és propi del director, criteris històrics. Estàvem, doncs, lluny dels muntatges grandiosos amb nodrits grups corals. El cor, que en podríem dir de cambra, fou el RIAS Kammerchor, amb la inclusió de solistes i narradors. Com és propi de la interpretació de l’obra, els llums es van mantenir encesos tota l’estona per a permetre al públic seguir la lectura del text, distribuït amb l‘habitual llibret, amb el text en alemany i en paral·lel en català. La veritat és que l’obra ho agraeix donat que Joan Sebastià, li diem ara pel nom, va incloure molts matisos musicals que funcionen en paral·lel o seguint el sentit del text.

            La interpretació, com era de preveure, va ser de qualitat, encara que en el nostre parer no de les més brillants que hagi tingut el palau en els últims anys. Entre els solistes destacarem al baix Johannes Weisser, que va fer el paper de Jesús i de solista en diversos dels passatges del seu registre, encara que no tots. També destacarem la qualitat de les dues sopranos solistes, Sunhae Im i Anja Petersen. Aquesta última, malgrat tenir caire de segona soprano i una sola peça de lluïment, ens va agradar molt. Destacarem la intervenció del contratenor Benno Schachtner, que va tenir resultar convincent, cosa que no sempre passa en aquest registre, malgrat que en algun moment es notava el regust del falset, en una tipologia de veu que no sol ser natural: bé en global. Els demés solistes van estar simplement correctes. Vam trobar a faltar en alguns moments èmfasi en el recitat del tenor Julian Prégardien que va executar amb correcció el sempre extenuant paper d’Evangelista. Bé l’orquestra que, curiosament, actuava situada darrera del cor, gràcies a les petites grades de l’escenari i, sobretot, a la interpretació a  peu dret de tots els instruments que ho permeten. Destacarem el lluïment interpretatiu de les flautes i la solvència, lideratge i expressivitat del primer violí, en particular en la bella ària Erbarme  dich, Mein Gott. En definitiva, una vetllada de qualitat i per a fruir del poder transportador i de sublimació que ens pot oferir la música.

      joan manel barceló