Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Notícies

23/10/2017
ANADA A VEURE “UN BALLO IN MASCHERA” AL LICEU (21-X-2017)

      La segona òpera de la temporada a la que hem assistit amb l’òperabus promogut pels Amics de l’Òpera de Girona ha estat Un Ballo in Maschera, de Verdi. En aquesta ocasió, el 21 d’octubre, la sortida ha coincidit amb la gran manifestació a Barcelona per a demanar l’alliberament dels presos polítics, els Jordis. Això ha comportat algun canvi en l’horari i sistema d’arribada, com ja es comentarà.

Imatge de complement a partir de foto de la diada d'en Toni fernández Veure galeria Ampliar imatge

             La cosa, com de costum, té una part prèvia. Es va celebrar a la Casa de Cultura de Girona una conferència preparatòria pronunciada per Pol Avinyó. En aquesta ocasió i per motius de calendari es va fer només dos dies abans de la representació, concretament el 19 d’octubre. Aquestes xerrades es fan de manera oberta i gratuïta. Els assistents es van situat per la quarantena, tal com sol ser habitual. La intenció és que hom pugui preparar l’òpera, per als que hi aniran per entrar en matèria, i per a un apropament i per conèixer-la millor l’òpera per al conjunt d’oients. Prèviament a la conferència, i davant de l’auditori Viader, es va presentar una exposició de llibrets operístics referits a l’obra analitzada.

     El viatge al Liceu va caure en dissabte. La complicació en l’accés era que coincidia amb la mateixa tarda de la convocatòria d ela gran manifestació a la que ja hem al·ludit. Al respecte es van prendre diverses mesures. En primer lloc es va facilitar sistemes a qui volgués per a que podés anar abans a la manifestació i agafar el bus operístic a la tornada. Una dotzena de persones van aprofitar-ho. I el bus d’anada es va avançar mitja hora per a preveure possibles embussos en l’entrada a la capital. També, per prudència, el bus ens va deixar a prop del monument a Colom i no a la porta del Liceu com resultaria habitual. La veritat és que l’accés va ser ràpid i l’avançament simplement ens va donar més temps per ramblejar mentre esperàvem l’inici de l’espectacle i/o la presentació prèvia que el Liceu ofereix al foyer del teatre. La recollida si que va poder fer-se a l’entrada mateix del teatre.

     Instants abans de començar la funció va comparèixer en escena la temuda sortida de la directora artística: efectivament, per motius d’indisposició un dels cantants anava a ser substituït. Això va afectar el rol del tenor, el que feia de Renato: en lloc de Marco Caria va cantar Giovanni Meoni, qui, per cert, ja havia interpretat el paper justament el dia abans.

       Pel que fa a la part musical els expedicionaris gironins vam coincidir en que quedarem satisfets. De fet, vam gaudir de dos grans noms de la lírica. El tenor Piotr Beczala, com a Riccardo, que va fer honor a la seva reputació d’un dels grans del moment, amb un cant nítid, potent i amb bonica veu. També justament cèlebre, la Dolora Zajick, va fer la Ulrica, mostrant-nos que l’edat no impedeix que segueixi sent una gran mezzo. Més desconeguda pels espectadors, però ja amb una carrera meritòria, vam tenir a la soprano Keri Alkema, encarmant Amelia, amb una interpretació ben reeixida. Diversos dels expedicionaris vam valorar com molt notable la interpretació que la soprano Elena Sancho va fer del personatge transvestit Oscar, paper relativament curt però amb dues petites àries molt guapes i la possibilitat de lluir la gràcia actoral. Va complir Giovanni Meoni com a Renato, encara que en algun moment va tenir alguna vacil·lació vocal, potser deguda a la càrrega d’haver de realitzar dues actuacions en dies consecutius amb motiu de la substitució abans esmentada. Els papers de les dues veus greus que aporten els conspiradors van tenir uns bons intèrprets en Damián del Castillo i Roman Lalcic. En el segon entreacte va rebre una significativa ovació el director musical Renato Palumbo conjuntament amb l’orquestra. També el cor i la seva directora, Conxita Garcia, van ser premiats pel públic amb els seus aplaudiments al final de la funció. En definitiva, que vam quedar satisfets en l’aspecte musical.

     No va agradar tant, o no gaire gens, l’escenografia de Vincert Lemaire. Força pobre, sense que l’excusa de destacar els cantants serveixi. L’escassa il·luminació en molts moments no deixava veure bé els cantants. Algun detall resultava més reeixit, com el cotxet vermell que l’Amèlia agafa de terra quan pensa en el seu fill. Però, fins aquí, perquè el mateix cotxet corrent entre les cames dels cantants en la dramàtica escena del sorteig per a triar el botxí que ha d’assassinar al comte-rei resultava sobrer. Alguna de les expedicionàries gironines també comentava el grotesc que resultava l’efígie de la dona penjada en el segon acte. No perquè el tema no resultés sobradament justificat in questo soggiorno della morte, sinó perquè l’aspecte feia pensar més en el Tarlà de la Rambla de Girona que no en una figura que donés el to dramàtic que es buscava [veieu foto del 2n acte a la fotogaleria vinculada]. Evidentment, la qualitat escènica canviava radicalment, i es feia ben vistosa, al segon quadre del tercer i últim acte. Evidentment, el vestuari segle XVIII adaptat signat pel prestigiós Chistian Lacroix, a més amb l’efecte de la gran làmpada, creaven un moment d’interessant espectacularitat visual [podeu apreciar una mica el que us comentem en la galeria de fotos que apareix vinculada a aquest escrit].

     Direm finalment que en el bus es va aprofitar, com és habitual, per a comentar una mica l’obra que veuríem. També es van recordar les properes sortides: el 26-XI al recital de Josep Bros i el 12-I l’òpera L’Elisir d’Amore.

 

Aquest web forma part de: Portal Municipal d'Entitats de Girona