Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Notícies

26/05/2017
LA QUINZENA CARMEN DEL MUNICIPAL? (24-V-2017)

          Al Municipal de Girona s’ha representat la tercera òpera en tres mesos. A veure si la ratxa té continuïtat. Ha estat Carmen, de Bizet, en el cicle Òpera Catalunya, promoguda pels Amics de l’Òpera de Sabadell. La reserva de localitats presentava un ple ja des d’uns quants dies abans, això malgrat que la representació era entre setmana i l’hora tardana. Com de costum, prèviament es va oferir una presentació per part dels Amics de l’Òpera de Girona.

Imatge de complement Veure galeria Ampliar imatge

  

            A Girona sempre ha agradat, Carmen, o ... quasi sempre. Diuen les crítiques que l’èxit va notar-se a partir de la segona funció (la primera, el 28-X, va deixar una mica desconcertats als assistents) en època de Fires del 1890. En aquella primera aparició a la ciutat es van fer en pocs dies quatre funcions. Eren altres temps. I es veu que la sessió més concorreguda podria haver estat la quarta, en tot cas. la més exitosa (expliquen les cròniques periodístiques de l’època que es van haver de fer dos bisos durant la representació) . Després, l’obra es va portar al Municipal el 1892, 1893 (2 funcions), el 1895 (2 funcions), 1901, 1914, 1943, 1990, 1997. No estem segurs que no ens haguem deixat alguna o algunes representacions que no haguem localitzat. En tot cas, si les dades fossin encertades, la del 2017 seria la 15è vegada que Carmen es feia a Girona.

            La funció d’enguany va ser representada per Laura Vila (Carmen), Enrique Ferrer (Don José), Maite Arberola (Micaela), Toni Marsol (Escamillo), Juan Carlos Esteve (Zúñiga), Alberto Cabero (Morales), Beatriz Jiménez (Frasquita), Assumpta Cumí (Mercedes), Jordi Casanova (Remendado) i Joan Garcia Gomà (Dancario). A la direcció orquestral Santiago Serrate, direcció del cor Daniel Gil de Tejada (canviant així el paper de director d’orquestra que aquest havia vingut desenvolupant últimament) i Jordi Galobart era el responsable del Disseny escenogràfic. El conjunts els van assumir l’Orquestra Simfònica del Vallès, el Cor de l’Òpera de Sabadell i el cor infantil Coral de l’Agrupació Pedagògica Sant Nicolau. Aquest darrer grup, més jove, va marxar segurament després del segon acte cap a Sabadell: cosa raonable perquè la sessió va acabar prop de la una de la matinada. Val a dir que una escenografia força elaborada va requerir fer tres mitges parts d’entre un quart d’hora i vint minuts cadascuna.

     Una curiositat entre bambolines té a veure amb les dificultats del muntatge escènic. La boca del teatre de Girona és més estreta que la de La faràndula de Sabadell. També les estructures sobre l’escenari tenen una configuració diferent. Els espectadors gironins deurien notar que els cantants quedaven molt atapeïts en diversos moments. Això també passava a Sabadell, donat que l’escenografia crea dos escenaris paral·lels, però no tant. El més greu, però, era que les estructures dels decorats no es podien enquibir per alçada. Finalment, l’agilitat de recursos d’uns i d’altres va resoldre la situació capgirant la distribució dels dos “escenaris”: a Girona els “decorats” clàssics de Carmen quedaven a la dreta de l’espectador, i el món del segle XX a l’esquerra. Justament a la inversa del que s’havia fet a Sabadell i als altres teatres en que el muntatge ja s’ha representat.

       Com a resultat de la representació destacarem que el conjunt que es va oferir va resultar d’una qualitat molt digna, tal com ens tenen acostumats els sabadellencs seguidors de Mirna Lacambra, present com sempre cada vegada que la companyia actua. En el repartiment d’aplaudiments, més enllà dels que toquen als diversos papers, destacarem el reconeixement que es van endur, merescudament, la soprano Maite Arberola i el baríton Toni Marsol. També el cor i l’orquestra  van tenir un bon rendiment.

            Hem guardat pel final la direcció escènica de Carles Ortiz. Ben segur que va ser el tret que més va cridar l’atenció. L’escenògraf habitual dels de Sabadell ens va sorprendre amb un plantejament molt currat. Després de pocs mesos en què li vam veure una ben clàssica escenografia de Manon Lescaut (amb permís de l’informal quart acte), amb Carmen, en canvi, ens va oferir una solució ben agosarada. Durant la major part de l’obra (els tres primers actes) Ortiz ens ofereix dos nivells narratius: un decorat i vestimenta tradicionals, a la dreta de l’espectador (a la dreta en el cas de Girona) i un entorn d’estudi cinematogràfic a l’altra meitat d’escenari, amb vestimenta i utillatge dels anys 1950. Se suposa que un estudi està enregistrant la pel·lícula Carmen. Anem veient com existeixen paral·lelismes entre el món de “ficció” (el de Bizet) i el món “real” (l’estudi que ens planteja Ortiz). Un cop l’espectador ha assimilat el plantejament, el quart i últim acte ens situa únicament als anys 50: per una alfombra roja els intèrprets de l’òpera van entrant a una sala cinematogràfica d’estrena. El públic-cor aclama les seves estrelles i la premsa fotografia i entrevista als actors. Com que també entre aquests actors s’ha produït un triangle amorós semblant al de la història que representaven, no és d’estranyar que el crim passional pugui succeir-se en els anys 50. És, evidentment, una manera de fer explícita la vigència dels crims de gènera en qualsevol època. Direm que hem trobat dues postures entre el públic en relació a la direcció escènica. Per un costat els que opinen que el recurs distreu de la intensa i ben tramada història original; a l’altre cantó els que defensen que aquesta és una manera de defugir la rutina en una òpera que hom pot acabar veient moltes vegades. Per la nostra part direm que la solució escenogràfica està feta amb habilitat i molt ben lligada: ha estat un esforç de concepció i d’implementació molt ben treballats. De fet, el públic gironí va premiar amb bons aplaudiments a Carles Ortiz.

     Tancarem el reportatge citant que al saló de descans, una hora abans de l’espectacle, els Amics de l’òpera de Girona van oferir una conferència introductòria en al veu de Joan Manel Barceló. La xerrada es va complementar amb la projecció d’una presentació en pantalla, el repartiment d’un díptic amb l’anàlisi de l’obra, i una exposició de llibres, llibrets i altres impresos de l’òpera Carmen.

 

    Accés a FOTOS de la vetllada.

Aquest web forma part de: Portal Municipal d'Entitats de Girona