Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Notícies

05/07/2017
CONCERT CORAL D’HOMENATGE A KODÁLY A GIRONA

      El diumenge 2 de juliol i a l’església de Santa Eugènia es celebrava un homenatge gironí al músic Zoltán Kodáy del que enguany es commemora els 50 anys de la seva mort. Dues corals van culminar així un procés de col·laboració i intercanvi al voltant del projecte comú de reconeixement a l’hongarès, amb un doble concert, íntegrament amb obres de l’homenatjat. Les corals han estat el Cor de noies de L’Arc, de Barcelona i el Cor de noies de Claudefaula, de Girona. Ambdós conjunts vocals es van repartir sengles peces de Kodály, unes per separat i altres en comú.

Portada del programa del concert Ampliar imatge

  

Zoltán Kodály (1882-1967) va ser un eminent compositor, pedagog i musicòleg hongarès. Es va distingir en especial pel seu esforç de recollir, conservar i revigoritzar el folklore de la seva terra. En aquest sentit, i ja a inicis del segle XX, fou un dels investigadors que va aprofitar els nous mitjans fonogràfics per a conservar el llegat musical popular. També, va exercir gran influència internacional cercant nous mètodes d’ensenyament de la música. No és estrany, doncs, que per aquestes dates assenyalades se l’estigui reconeixent a nivell mundial.

 

El procés de preparació de la cantada ha estat intens. Per a les dues corals el projecte que comentem ha estat la tasca principal, encara que no única, de bona part del darrer any. De dificultat afegida, més enllà de la complexitat d’algunes de les peces, ha estat el repte de cantar en la llengua magiar. Per sort, la interculturalitat creixent en què vivim permet amb certa facilitat accedir a recursos en la llengua d’Hongria i també, en alguns aspectes, la col·laboració de persones oriündes del país centreeuropeu, establertes entre nosaltres, cosa que ha permès la resolució d’alguns dubtes. Precisament, la posada en valor del llegat de ben diverses cultures musicals del món ha estat una de les senyes d’identitat en la trajectòria de les corals de Claudefaula i de L’Arc.

   La feina de preparació i coordinació va ser portada per Quim Bonal i Àngels Balagueró. El primer va assumir la direcció del concert i l’Àngels l’acompanyament al piano. Diverses intervencions instrumentals breus també van ser amb piano. La majoria dels pianistes del concert gironí van ser joves estudiants  de les dues escoles. Éls pianistes programats eren Martí Garre, Aina Basté, Biel Badia, Anna Serrano i Lídia Millet. Val a dir que les intervencions dels músics van servir per a mostrar l’aprenentatge assolit i per estimular-ne la continuïtat. En general es tractava de petits interludis que separaven parts del cant i acabant amb la mateixa tonalitat que la següent peça vocal ajudaven a enllaçar tonalment les peces. Cap al final es va cantar Wainemoinen fa música en català i amb acompanyament de l’instrument en un concert en el que va predominar el cant a cappella.

    Per tal de poder gaudir dels textos es van repartir programes de mà amb la totalitat de les lletres en hongarès i la seva traducció al català (la translació lingüística ha estat realitzada per Anett Tóth i Krisztina Salva-Frank). Els continguts de les obres que es van cantar van ser ben significatius dels centres d’interès del compositor: obres d’arrel folklòrica, altres de patriòtiques, algunes d’inspiració del món dels infants.

 

    Si les dificultats i l’esforç han estat elevats, a la mateixa alçada ha estat el resultat obtingut. Els que vam poder assistir a algun dels dos concerts que s’han ofert vam gaudir i quedar gratament impressionats per la qualitat vocal, d’harmonització i de dinamisme del recital. Destacarem el sentit dinàmic del concert, un dinamisme que venia no d’efectes coreogràfics sinó d’una munió de petits detalls. Destacarem la diversitat d’ubicacions dels efectius vocals a mesura que avançava l’acte: tant es van emprar sistemes d’encerclament del públic per part dels cantants, com cors en situació oposada, o des de darrere la ubicació dels espectadors. Els dos grups participants es van alternar en el cant i sumant en peces de conjunt, segons el moment. Una de les cançons va servir a manera d’acompanyament de l’entrada i sortida de les cantaires. Per no trencar l’atmosfera d’un contingut molt lligat, es va demanar que no interrompés el discurs amb aplaudiments. Les que sí que van proporcionar breus contrapunts, però de naturalesa musical, van ser les petites peces pianístiques composades pel mateix Kodály.

     Per citar algunes peces significatives entre les que es van interpretar, esmentarem Vizkereszt (Epifania), Tancnóta (Cançó de ball), Enek Szent Istvan (Cançó pel rei Esteve).

    En l’espai de l’edifici dissenyat per l’arquitecte Arcadi Pla, a més de les fustes del sostre va planar sobre els oients una atmosfera d’aquestes que, com només la música sap fer, t’absorbeix i transporta. Destacarem la direcció musical de Quim Bonal, que va saber portar amb un control constant la dinàmica de la funció. Com és habitual en ell, amb una implicació personal, expressivitat i autoritat. En definitiva, una feina de qualitat que consolida, una vegada més, la trajectòria dels cors participants.

           Joan Manel Barceló Sitjes

Aquest web forma part de: Portal Municipal d'Entitats de Girona