Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Notícies

04/02/2017
ANADA A VEURE EL WERTHER AL LICEU

             El dijous dia 2 de març un bus operístic gironí anava al Liceu portant-nos a veure l’òpera Werther de Jules Massenent. Venia organitzat pels Amics de l’Òpera de Girona. El drama està basat en la famosa novel·la de Goethe, Les tribulacions del jove Werther. Al Liceu no es representava des de feia 25 anys tot i que la presència en aquest teatre de l’obra ha estat sovintejada, ja que la que veiem era la 17ª reposició de la composició de Massenet, amb una seixantena de representacions prèvies.

Un moment de la sortida. Foto Carme Llac Veure galeria Ampliar imatge

             L’expedició es va veure afectada per un canvi sobtat de data: per motiu d’unes obligades reparacions de l’aparell escenogràfic del Liceu vam haver d’avançar el viatge, inicialment previst pel 3-III-2017, un dia. El contingent d’aficionats vam arribar finalment als 28. Set persones van haver de desistir de la seva intenció inicial de sumar-s’hi donat que no els anava bé la nova data. Com ja ve sent habitual, per a veure la representació, ens situarem en sectors força centrals del tercer pis del teatre.

            Pel que fa a valoracions, els comentaris de passadissos i de viatge van ser ben positius. Molts no havíem tingut ocasió de veure l’obra en directe, i Werther és una d’aquestes òperes la intensitat dramàtica de la qual gaunay molt en el visionat en viu. Els expedicionaris vam tenir la sort d’assitir a una de les poques funcions en què el tenor, Piotr Beczala, va concedir el biss de l’ària més famosa, el Pourquoi me réveiller?. Realment en va fer unes interpretacions magnífiques.

    L’equip vocal, doncs, era molt prestigiós. Estava encapçalat per Piotr Beczala, un dels tenors de més prestigi en l’actualitat, a més, en un paper que se li escau a la vocalitat. Paper d’una gran exigència. La partenaire femenina era ni més ni menys que l’Anna Caterina Antonacci, una mezzo de gran anomenada, tot i que es troba ja en una etapa avançada de la seva evolució vocal. Era la primera vegada que intervenia al Liceu en una funció operística.

       Tots els demés papers queden força en segon terme. Encara en citarem dos de més destacats.  L’Alberto que fa el Juan Martín-Royo, cantant amb prestacions molt per sobre del poc rol que li toca. La Sophie va ser presentada per Elena Sancho cantant jove, diuen que amb una gran carrera per davant, amb una veu i expressivitat que s’escau perfectament al personatge.

La producció ha estat de Willy Decker. Decker es limita a posar en escena els elements estrictament imprescindibles. Plàsticament el color de fons i del vestuari resulten elegants i mantenen una unitat visual que  evoluciona de la calidesa la fred. Ressalta així el canvi d’estació climàtica d ela història i la situació psicològica dels protagonistes.

Tot i ser obra francesa no apareix a Werther cap ballet i el cor té pocs moments de protagonisme, bàsicament un cor de nens (Cor infantil d’amics de la Unió de Granollers). L’opció menys carregada és coherent amb el caire intimista del personatge i del drama que que es representa. El director musical fou Alain Antinoglu amb l’orquestra de la casa.

 

    Podeu veure fotos de l’expedició clicant AQUÍ

 

                             joan manel barceló sitjes