Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Notícies

17/09/2017
SOBRE L’ANADA A VEURE “IL VIAGGIO ” DE ROSSINI, AL LICEU

      El divendres 15 de setembre un contingent de gironins vam anar a veure l’òpera de Rossini “Il Viaggio a Reims”, obra encarregada per a celebrar las cerimònies de coronació de l’absolutista Carles X de França.  Il Viaggio és una obra poc representada, primer perquè tot just fa 33 anys que es va recuperar i, també, donat que es necessiten entre 14 i 18 cantants solistes. Uns dies abans s’havia fet a Girona una conferència de presentació.

Imatge de complement Veure galeria Ampliar imatge

      Així, doncs, el dijous 7-IX, a l’Auditori Viader de la gironina Casa de Cultura, i com és habitual, es realitzà una conferència d’Apropament a l’òpera que després s’anava a veure, presencialment, al Liceu. El ponent va ser Pol Avinyó. Hi assistiren una trentena d’oients. Avinyó va començar destacant la naturalesa i punts d’interès de l’obra, parlà de Rossini i de la seva manera de fer. Ja en la segona meitat de l’exposició, va anar desgrat l’argument mentre projectava fragments audiovisuals. Finalment comentà la producció escènica i veus previstos en el Liceu. Per al visionat, va fer servir la versió en DVD que es va realitzar amb motiu de l’anterior posada en escena al Liceu, l’any 2003.

     Amb el sistema d’Òperabus, organitzat pels Amics de l’Òpera de Girona, 27 afeccionats gironins ens desplaçàvem al Liceu per veure l’obra de Rossini. Durant el trajecte es va aprofitar per a fer alguns comentaris sobre l’òpera, amb la intervenció de Joan Manel Barceló.

     Vam agafar una de les sessions amb el primer repartiment, la del dia 15 de setembre, amb una selecció ben notable de cantants dels quals destacarem les sopranos Irina Lungu i Sabina Puértolas, així com el tenor Lawrence Browlee. En definitiva que, pel que fa a l’apartat vocal, la qualitat va estar assegurada. L’orquestra va estar bé, amb un paper lluït dels instruments “solistes”, particularment l’arpa i la flauta.

     En els aspectes millorables comentarem l’absència de cor (el cor, segons la historiografia rossiniana és optatiu en aquesta obra, però segur que recomanable) i, també, una producció escènica massa simple per un teatre com el barceloní. L’escenografia emprada va ser la que dissenyà ja fa una quinzena d’anys Emilio Sagi per als festivals de Pesaro (la ciutat que honra i que ha ajudat a redescobrir el compositor).

     Pel que fa a la visita gironina, com és habitual ens vam complementar entre alguns expedicionaris habituals i altres que agafaven l’Òperabus per primera vegada. En aquesta ocasió vam estar tot el grup situat al mateix pis, al tercer, en ubicacions de bona visibilitat. A la mitja part vam gaudir d’un aperitiu al foyer, amb una copa de cava i un petit mos. En tornar cap a casa els comentaris coincidien en valorar la qualitat de les veus i el poc dinamisme que comportava l’adopció de l’escenografia de Sagi, tota centrada en una sola barana col·locada sobre l’orquestra. En general satisfets per l’espectacle i particularment per una música molt dinàmica i de belles melodies.

   

   ●   Enllaç a l’espectacle.

   ●   Enllaç a la galeria de fotos.

Annex: Ressenya de l'òpera  (pdf 472.72KB)
Aquest web forma part de: Portal Municipal d'Entitats de Girona