Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Notícies

17/05/2017
UNA GIRONINA ENS DÓNA DETALLS DE LA "GALA DELS 50 ANYS" DEL Met

             El Met, el Metropolitan Opera de Nova York, és possiblement el més influent centre operístic en l’actualitat. Si més no el més potent. Cap altre teatre aconsegueix reunir la quantitat i la notorietat d’artistes lírics. Ho ha demostrat amb escreix a inicis del present mes maig per a celebrar el 50 aniversari de la construcció del nou edifici del Lincoln Center. Allà es van reunir més d’una quarantena de cantants, entre els més famosos del moment [PODEU VEURE el programa a les fotos 2 i 3].

       Hem pogut recollir informació de primera mà d’una de les associades dels Amics de l’Òpera de Girona, la Sra. Àngela Mas que ens ha facilitat imatges i les seves impressions de la Gala 50. Noms ben consagrats com Beczala, Damrau, DiDonato, Domingo, Garanca, Hvorostovsky, KaufmannLeonard, Levine -el director-, Meade, Netrebko, Opolais, Pape, Zajick, ... van estar presents en una mateixa vetllada. Vaja, el somni de molts aficionats en una sola tacada.

A punt d'entrar al Metropolitan el dia del 50 aniversari Ampliar imatge

             Vam poder assistir a la funció d’aniversari dels cinquanta anys al si d’una expedició organitzada per l’entitat Fra Diàvolo. A la vegada vam poder assistir en altres dates a tres representacions més d’òperes al Met: “El Cavaller de la Rosa”, “Cirano de Bergerac” i “Don Giovanni”. La gala, però, va ser especial, tant per l’ambient de gran jornada com per la possibilitat de veure “en viu” a cantants cèlebres. Hi vam asistir el dia set de maig.

    Va ser un espectacle de gran qualitat. Els americans i el Met ho saben fer. Encara que el gust estètic no sempre coincideix amb un criteri més europeu: ells sovint ho fan tot molt gros. La gala de la que parlem, per exemple, va durar més de quatre hores.

    Com dic, aquesta vegada la van encertar. No sé com s’ho feien però a cada una de les més trenta de representacions que es van oferir, canviava l’escenografia. Els cantants participants van interpretar un fragment d’una òpera cèlebre. L’escenari, però, no era el mateix sinó que canviava amb cada òpera: “La Traviata”, “La Bohème”, “Aida”, ... amb un decorat diferent i complert en cada actuació. I tot fet amb força rapidesa i agilitat. Evidentment, com el Liceu però amb més mitjans, compten amb magatzems soterranis i ascensors que canvien en un moment tot l’escenari.

     A mi em van agradar més les interpretacions dels meus cantants predilectes. Com a mínim i com és normal, van ser les que més vaig fruir. L’Anna Netrebko, que m’agrada molt, la Sonya Yoncheva, el Javier Camarena, amb tot, haig de dir que el que més em va plaure de veure va ser el meu cantant predilecte, el Jonas Kaufmann. El que malauradament no va poder assitir tot i que estava anunciat, per motius de salut, va ser el Juan Diego Fórez.

            Finalment, com a curiositat, comentarem que un grup de persones privilegiades van poder assistir, abans de la funció, a un àpat de gala. per això es va posar una alfombra vermella de molt glamour social. Els vestits eren d’aquests de mudar [en el reportatge de la galeria fotogràfica se’n veu algun]. Ens van explicar que per assitir-hi calia pagar un quart de milió de dòlars. No sé si és cert, però segur que van haver de fe runa bona aportació al Met. També com anècdota referida al local em criden l’atenció les làmpades de la sala d’audicions, d’una forma curiosa, que ens van explicar, s’inspiraven en unes taques de tinta que l’arquitecte dissenyador del centre van fer per casualitat. Posteriorment les taques li van donar la idea. No és res de particularment important però li donen un aspecte propi a la sala del Metropolitan.

       Ángela Mas Casas (aficionada gironina i sòcia dels Amics de l’Òpera de Girona)

 

    PODEU VEURE IMATGES AL LA FOTOGALERIA CORRESPONENT