Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Notícies

26/02/2017
PRESENTADA L'UNICA OPERA BARROCA DE LA TEMPORADA AL LICEU

   Al Liceu s'han ofert dues úniques funcions de l'opera d'Antonio Vivaldi  Il Teuzzone. La direcció ha vingut de Jordi Savall que ja havia ofert fa uns anys un altre Vivaldi al mateix teatre: Farnace el 2014. L'obra ha estat molt poc representada tot i que estem a dos anys per a que es celebrin els tres segles de la seva estrena a la ciutat, emblemàtica per a l’òpera, de Màntua. És una de la cinquantena d’òperes del músic venecià, malauradament poc difoses. Ell deia que n’havia composat 94 !

Il Teuzzone, el 25-II-2017, en el moment del preludi Ampliar imatge

         La representació anà a càrrec de Le Concert des Nations. Els solistes curiosament foren tots italians, i diem curiosament no perquè l’obra no sigui ben italiana, d’origen i de llengua, sinó perquè en les cosmopolites versions actuals se sol detectar un Babel d’orígens considerable.  Intervingueren Paolo Lopez (Teuzzone), i aquí notem que s’ha optat per un sopranista quan en la versió original Vivaldi hi va posar una cantant en travestiment. La reina consort va ser Marta Fumagalli (Zidiana). També es comptà amb  Sonia Prina (Zelinda), Furio Zanasi (Sivenio). Continuant amb Roberta Mameli (Cino), opció aquesta també mudada de l’original: al Liceu va cantar una soprano quan a Màntua ho va fer un castrat. Finalment, Aurelio Schiavoni (Egaro) i Carlo Allemano (en diversos petits papers). La funció era de concert. Val a dir que en moltes òperes barroques, com és el cas d'aquesta, la representació es troba menys a faltar que en les obres d’altra època per la poca consistència dramàtica de l'argument, tret que sol caracteritzar sobretot a la rígida "opera seria", com la que ara considerem.

 

     Il Teuzzone presenta l'argument més exòtic de Vivaldi donat que l’argument transcorre a la Xina. En la versió del Liceu l’exotisme el va posar la inclusió de dos instruments orientals en la formació orquestral: un llaüt i una cítara xinesos. Les dues intèrprets que portaven aquests instruments, Lingling Yu i Xin Liu, respectivament, van interpretar uns breus fragments de música xinesa prèviament i en continuïtat de moments orquestrals. Hi ha qui ho troba sobrer però hem de recordar que era habitual en època del barroc incloure fragments d’altri. Recordem també que el 2014 el mateix Savall va incloure en la seva versió del Farnace algun fragment d’altra òpera de Vivaldi. En el cas que ara ens ocupa la inclusió dels dos fragments forans va ser ressaltada amb un emmarcat fet per la il·luminació, a manera similar a com s'utilitzen materials ben extemporanis en les reconstruccions arquitectòniques: en el present cas el recurs queda diferenciable i evocador (podeu veure'n l'efecte en la fotografia que encapçala el present comentari). Ho trobem correcte.

      Pel que fa a valoracions musicals, hi ha coincidència en lloar les prestacions de l’equip orquestral, Le Concert des Nations, fermament dirigit per Jordi Savall. En l’equip vocal l’obra requereix un mínim de cinc cantants qualificats. Aquí les valoracions dels crítics han estat més matisades. Al nostre parer destacarem en positiu dues de les intèrprets. La Roberta Mameli va mostrar un gran domini en el fraseig i una potent emissió de veu, cosa de la que no es va gaudir en tots els intèrprets. L'altra protagonista que ens ha agradat ha estat Sonia Prina que lluí la seva característica veu, amb uns greus considerables i una expressivitat que potencia les seves intervencions.

    En definitiva, celebrem que el Liceu recuperi títols barrocs, tot i que ho podria fer en major nombre i recursos escènics.

                   joan manel Barceló sitjes

 

    ENLLAÇOS

-            Pàgina oficial del Liceu per a l’obra .

-            Crítica d’El Periódico .

-            Crítica a In Fernem Land .