Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ AMICS DE L'ÒPERA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Notícies

09/02/2019
ANADA AL RECITAL DE COMIAT DE RENÉE FLEMING AL PALAU

 

     La cèlebre soprano nord-americana Renée Fleming està realitzant una extensa gira de comiat com a cantant. Els amics de l’òpera de Girona hi vam voler estar present organitzant una baixada col·lectiva al Palau de la Música Catalana. Va ser el dimarts  5 de febrer 2019. En aquesta ocasió les entrades que aviat es van esgotar, es van haver d’agafar amb més de mig any d’anticipació i amb poc temps. En part per això el contingent va ser aquesta vegada de quinze aficionades/ats gironins.

Un moment del recital. Foto Toni Q.

 

     És interessant dir que prèviament al recital el palau oferia una conferència del gran musicòleg madrileny Luís Gago, que va comentar les peces que la soprano interpretaria a continuació. No és d’estranyar que l’afluència d’oients fos nombrosa a aquesta prèvia. El cant va estar acompanyat pel piano del també notable Harmut Höll, que ha treballat amb mot notables cantants, en especial i durant temps amb el baríton Dietrich Fischer-Dieskau.

    El recital va tenir dues parts. La primera va iniciar-se amb un bloc de lieder de J. Brahms, seguint amb obra més contemporània de Puts, la cantinela més coneguda de les Bachianas de Villa-Lobos, una ària de l’òpera Martha de Flotow i acabant amb la “Cançó de la lluna” de l’òpera Rusalka, de Dvorak, un dels vaixells insígnia de la carrera de Fleming. En la segona part la cantant va canviar el vestit platejat-metàl·lic per un altre, també lluent de pitrera daurada sobre blau. Les peces interpretades van ser de Refice, de Leoncavallo (una ària de Mimí de La Boheme d’aquest auor), de Puccini (l’ària de Liù “Signore ascolta” de Turandot) i de Tosti, seguint, després d’una breu pausa, amb Lehár, Kender, Yeston i novament Lehár. Els aplaudiments finals van ser correspostos amb dos bisos.

     La cantant va mostrar la seva bonica veu, amb ofici i saber estar. També és veritat que l’estat vocal ja no és el que la soprano havia tingut. En definitiva, una agradable i interessant vetllada que ens va permetre acostar-nos a una de les grans dives dels darrers temps.